La Pilota Valenciana i el Raspall

L’última entrada del blog, vull dedicar-la a parlar sobre la pilota valenciana i la modalitat del raspall, ja que han estat molt presents durant la realització de la meua unitat didàctica i d’aquest blog.

La pilota valenciana és l'esport propi de tots els valencians, va nàixer a l’antiga Grècia i després els romans van seguir amb el seu joc. A les terres valencianes va arribar amb els cavallers de Jaume I, cada vegada es va fer un esport més i més popular, fins convertir-se en un esport de masses seguit per una gran multitud de persones a tota la Comunitat Valenciana, inclús personatges il·lustres valencians com San Vicent Ferrer i Lluís Vives seguien aquest joc.

El joc de la pilota valenciana consisteix simplement en pegar-li a la pilota amb la mà, es pot colpejar de diferents maneres com són la volea, el rebot, la raspada, etc. La pilota que s’utilitza per jugar, pot ser de moltes maneres, però les més representatives són la de badana i la de vaqueta que és la més important i la que s’utilitza al raspall.

Per poder colpejar la pilota, els jugadors necessiten protegir-se les mans per a no fer-se mal mentre juguen, arribant fins i tot a estar més d’un hora preparant-se les mans amb didals, esparadraps, etc. abans de començar els partits. La pilota es juga al carrer o en un espai tancat anomenat trinquet que té entre 45 i 60 metres de llarg, està tancat per dos parets llargues que són les muralles i dos curtes que són els rebots, a més a més hi ha dos parts diferenciades com són el rest i el dau.

Pel que fa a les seues modalitats, la més antiga es la de llargues que normalment es juga als carrers, però n’hi ha moltes altres com el frontó, la galotxa, etc. Les més conegudes i que es juguen de manera professional, són l’escala i corda en la qual la pilota ha de passar per dalt d’una corda i sols pot pegar un bot. I també està la modalitat del raspall, on no hi ha corda, la pilota pot pegar més bots i sobretot es caracteritza per no jugar en alt, és a dir, la pilota es colpeja arran de terra.

Quant als equips, la pilota es juga entre 2 equips que poden ser d’un, dos o tres jugadors. Als partits ens trobem als rojos (que al raspall és el color que s’assigna a l’equip favorit o més fort) i als blaus. També està present el marxador, que és l’encarregat de dur la puntuació de la partida i on van sumant-se quinzes, quan un equip fa quatre quinzes guanya un joc i l’equip que faça un número determinat de jocs guanyarà la partida.  

VA DE BO!

Altres esports alternatius: el Balonkorf

Aquesta nova entrada, la dedicaré a parlar sobre un altre esport alternatiu que m'ha paregut molt interessant i educatiu com és el Balonkorf o Korfball.

El Korfball és un esport que va nàixer l'any 1902 als Països Baixos, és dir, no és un esport nou, encara que a la Comunitat Valenciana i a Espanya, al llarg del temps no ha tingut molta repercussió i va començar a jugar-se durant els anys 70. El seu objectiu principal és ficar el baló dins d’una cistella, així que en un principi, és un esport paregut al basquet encara que al Korfball la pilota no es pot botar i es juga a base de passes entre els jugadors de cada equip. Al igual que passa amb el Colpbol, el seu creador va ser un professor d'Educació Física, que després de viatjar a Suècia a veure jugar al "Ringball", se li va ocórrer la idea de crear un esport paregut, canviant algunes normes i creant un nou reglament va arribar fins als Korfball.

Per jugar a aquest esport, necessitem una pista poliesportiva de 20 x 40 metres, com la que utilitzem per jugar al Colpbol i enmig de cada una de les part del terreny de joc col·locarem una cistella o “korf” que té forma cilíndrica i no porta ret. Quant als jugadors, el Korfball es juga amb dos equips formats per 8 jugadors (4 dones i 4 homes) i 2 reserves. Durant els partits, els jugadors es reparteixen per les zones de defensa i atac, col·locant-se dos jugadors i dos jugadores de cada equip en cada una de les zones. Pel que fa al baló utilitzat, és igual que un baló de futbol del número 5 amb un pes entre 425 i 475 grams.    

Finalment, hem de dir que al igual que el Colpbol, és un esport que promou la coeducació, al ser els equips obligatòriament mixtes. També promou la cooperació, ja que al jugar al primer toc i no poder botar el baló, no hi ha individualisme i per “fer cistella” es necessita la col·laboració de tots els membres de l’equip.

Altres esports alternatius: El Kin Ball

El Kin Ball començà a jugar-se al Canadà l'any 1986, i al igual que ocorre amb el Colpbol, va ser creat per un professor d'Educació Física de Quebec. Aquest professor, buscava un esport que fomentara la màxima participació i la integració de totes les persones amb ganes de practicar esports. El resultat de la seua recerca, va donar com a resultat un esport un poc estrany i innovador que es diu Kin Ball.

Per jugar al Kin Ball, es necessiten 3 equips formats per 4 jugadors, cada equips s'identifica amb un color diferent (gris, negre i rosa) i el seu terreny de joc és quadrat i de 20 x 20 metres. Al Kin Ball hi ha un equip atacant que haurà de situar-se al centre del camp i el seu objectiu és que la pilota gegant toque terra, al mateix temps, un dels altres equips serà retat durant la treta de l’equip atacant a la veu de "Omnikin" i el seu color, aquest equip ha d'evitar que la pilota toque terra.

Pel que fa a la pilota, hem de dir que té més d'un metre de diàmetre, però pesa menys d'un quilo, és a dir, es lleugera com un baló de platja. Per això és fàcil jugar amb ella, encara que siga gegant i més gran que els jugadors. Per començar a jugar, sols hem d'unflar la càmera interna i fer-li un nuc amb una corda per a què no s'escape l'aire.  

Al igual que al Colpbol, per colpejar la pilota normalment s'utilitzen els braços. Als principiants se'ls recomana que comencen colpejant amb els dos braços junts amb les mans agafades, però el colp característic i més efectiu es realitza amb el avantbraç, però també és el més complicat.

A l'hora d'atacar, tots el membres de l'equip han d'estar tocant la pilota, tres d'ells es col·locaran formant un trípode amb la pilota dalt dels seus caps i el jugador que colpeja es prepararà per fer el colp, açò es diu comunament "trípode d'atac".

Un altra cosa interessant d'aquest esport, són les estratègies que utilitzen els jugadors per enganyar als equips contraris. Per exemple, com tots els jugadors han d'estar tocant la pilota durant l'atac, molts equips juguen a despistar als altres. Un clàssic al Kin ball es fa, quan 2 jugadors agafen la pilota mentre els altres dos es preparen per realitzar el colp, en l'últim moment un d'ells s'acatxa i l'altre fa el colp. Amb aquestes estratègies els altres equips ho tenen més difícil a l’hora de defendre els atacs. 

Per finalitzar amb aquesta entrada, hem de dir que és un esport molt divertit i molt interessant per jugar amb els alumnes a les classes d'Educació Física, per això recomanem la seua pràctica. 

Els valors del Colpbol: Segona part

Aquesta entrada, és la segona part de l’entrada anterior on parlàvem sobre els valors del Colpbol. En aquest cas parlarem sobre els estereotips, la condició física i la senzillesa i dinamisme del Colpbol.

El Colpbol és un esport que supera la barrera dels estereotips, ja que no hi ha un model a seguir, cosa que dona la possibilitat de crear patrons motrius originals com a resposta a les diferents situacions durant els partits. A diferència del que ocorre amb els esports tradicionals, on sempre hi ha un model ha seguir o hi ha algun jugador que tot xiquet vol imitar, però això al Colpbol no pot passar, ja que no existeix un model a copiar o a seguir.

A més d’això, a l’hora de treballar la iniciació esportiva durant les classes d’Educació Física, la pràctica dels esports tradicionals moltes vegades influeix negativament en els alumnes, perquè molts xiquets i no tant xiquets, veuen als terrenys de joc comportaments que no són models a seguir (faltes de respecte, baralles, trampes, insults, etc.), cosa que hem d’evitar a les nostres classes per a què els alumnes aprenguen a respectar als altres i a les seues diferències.

Quant a la condició física necessària per jugar al Colpbol, podem dir, que és un esport on tots els jugadors comencen de zero, perquè abans no s’ha consolidat ningun aprenentatge previ. Al contrari del que passa als esports tradicionals, on molts xiquets ja coneixen els esports i els han practicat prèviament. Aleshores, uns tindran un bagatge molt superior i altres hauran de començar de zero, cosa que farà que hagen diferències entre ells.

Com hem dit adés, el Colpbol és un esport senzill perquè l’habilitat bàsica principal del joc es simplement colpejar el baló amb les mans i qualsevol persona està capacitada per a fer-ho amb èxit, ja que amb l’ajuda del mestre o la mestra els alumnes poden aprendre a millor aquesta habilitat i cada vegada realitzar-la millor. Cosa que poc a poc farà augmentar la confiança del xiquet en ell mateix i també la seua autoestima. Açò és molt positiu, perquè farà que els xiquets tinguen una actitud positiva cap al joc, participen més, es senten útils i s’integren més en el grup de classe.

A més a més, tindre un reglament bastant fàcil d’entendre per qualsevol persona, fa que el Colpbol siga molt motivant i dinàmic de jugar, ja que s’eviten els conflictes i les discrepàncies a l’hora d’entendre les regles.

Per tot el que hem assenyalat anteriorment, podem dir que el Colpbol és un esport senzill, lliure d'estereotips i que pot utilitzar-se per motivar i augmentar l'autoestima de molts xiquets i xiquetes, ja que moltes vegades no practiquen esports per sentir-se inferiors a altres que estan millor dotats o són més hàbils per practicar un esport. 

Els valors del Colpbol: Primera part

Com hem dit al llarg de les entrades anteriors, el Colpbol és un esport que promou una gran quantitat de valors. En aquest cas, parlarem sobre el valor solicialitzador i col·lectiu del Colpbol i sobre la igualtat de gènere i la coeducació.

Per una banda, el que fa del Colpbol un esport vertaderament col·lectiu i distint als tradicionals, és l’existència d’una gran cooperació entre els companys, ja que és un joc on es juga al primer toc de manera obligada i cap alumne pot fer joc de manera individual, perquè està prohibit colpejar el baló dues vegades de manera consecutiva.

Juanjo Bendicho va afegir al reglament de Colpbol, la regla de no poder agafar ni retenir mai el baló amb les mans i també l’obligació de jugar al primer toc, per accentuar l’esperit col·lectiu i fomentar la socialització i així evitar l’existència de desigualtats.

                                                                                 

Al mateix temps, el Colpbol promou la participació i la cooperació de tots, sense tenir en compte les característiques físiques i motrius dels participants. A més a més, eludeix l’individualisme del esports col·lectius tradicionals perquè un jugador no pot crear joc ell soles, sinó que necessita als companys al ser impossible parar el joc o immobilitzar el baló. Per això tots els membres de l’equip són igual d’importants i els jugadors que són individualistes es sacrifiquen per ajudar a tots els membres de l'equip.

Per altra banda, un del pilars fonamentals del Colpbol, és la igualtat de gènere i la coeducació, ja que a l’hora de jugar no es fan diferències entre xics o xiques. Aquesta regla no provoca cap rebuig per als xiquets quan arriba el moment de fer els equips a les classes d’Educació Física, perquè ja saben que els grups han de ser obligatòriament mixtes i ho veuen com una cosa natural.

A banda d’això, també trenca la divisió que es fa a molts esports tradicionals, on xics i xiques no poden jugar junts i els equips han de ser femenins o masculins, com ocorre al futbol, al basquet... A més d’això, no existeixen criteris sexistes on es fan diferències entre esports de xics i de xiques, cosa que moltes vegades crea problemes d'assetjament escolar i burles per part d’alguns xiquets, quan un xiquet o una xiqueta vol jugar a un “esport d’homes o de dones” i no pot fer-ho perquè està mal vist per l’entorn del xiquet/a i per la societat en general.

Pel que fa a la integració, el Colpbol tampoc discrimina a les persones i les distingeix entre els més hàbils i els que són menys capaços. En aquest esport tots els membres de l’equip són necessaris, per això considerem que el Colpbol és un esport igualitari i  coeducatiu, que promou la integració de totes les persones siguen xics, xiques, hàbils o menys hàbils, per a què puguen tindre les mateixes possibilitats a l’hora de practicar un esport.