dijous, 14 de desembre del 2017

Altres esports alternatius: el Balonkorf

Aquesta nova entrada, la dedicaré a parlar sobre un altre esport alternatiu que m'ha paregut molt interessant i educatiu com és el Balonkorf o Korfball.

El Korfball és un esport que va nàixer l'any 1902 als Països Baixos, és dir, no és un esport nou, encara que a la Comunitat Valenciana i a Espanya, al llarg del temps no ha tingut molta repercussió i va començar a jugar-se durant els anys 70. El seu objectiu principal és ficar el baló dins d’una cistella, així que en un principi, és un esport paregut al basquet encara que al Korfball la pilota no es pot botar i es juga a base de passes entre els jugadors de cada equip. Al igual que passa amb el Colpbol, el seu creador va ser un professor d'Educació Física, que després de viatjar a Suècia a veure jugar al "Ringball", se li va ocórrer la idea de crear un esport paregut, canviant algunes normes i creant un nou reglament va arribar fins als Korfball.

Per jugar a aquest esport, necessitem una pista poliesportiva de 20 x 40 metres, com la que utilitzem per jugar al Colpbol i enmig de cada una de les part del terreny de joc col·locarem una cistella o “korf” que té forma cilíndrica i no porta ret. Quant als jugadors, el Korfball es juga amb dos equips formats per 8 jugadors (4 dones i 4 homes) i 2 reserves. Durant els partits, els jugadors es reparteixen per les zones de defensa i atac, col·locant-se dos jugadors i dos jugadores de cada equip en cada una de les zones. Pel que fa al baló utilitzat, és igual que un baló de futbol del número 5 amb un pes entre 425 i 475 grams.    


Finalment, hem de dir que al igual que el Colpbol, és un esport que promou la coeducació, al ser els equips obligatòriament mixtes. També promou la cooperació, ja que al jugar al primer toc i no poder botar el baló, no hi ha individualisme i per “fer cistella” es necessita la col·laboració de tots els membres de l’equip.






diumenge, 3 de desembre del 2017

Altres esports alternatius: El Kin Ball

El Kin Ball començà a jugar-se al Canadà l'any 1986, i al igual que ocorre amb el Colpbol, va ser creat per un professor d'Educació Física de Quebec. Aquest professor, buscava un esport que fomentara la màxima participació i la integració de totes les persones amb ganes de practicar esports. El resultat de la seua recerca, va donar com a resultat un esport un poc estrany i innovador que es diu Kin Ball.

Per jugar al Kin Ball, es necessiten 3 equips formats per 4 jugadors, cada equips s'identifica amb un color diferent (gris, negre i rosa) i el seu terreny de joc és quadrat i de 20 x 20 metres. Al Kin Ball hi ha un equip atacant que haurà de situar-se al centre del camp i el seu objectiu és que la pilota gegant toque terra, al mateix temps, un dels altres equips serà retat durant la treta de l’equip atacant a la veu de "Omnikin" i el seu color, aquest equip ha d'evitar que la pilota toque terra.

Pel que fa a la pilota, hem de dir que té més d'un metre de diàmetre, però pesa menys d'un quilo, és a dir, es lleugera com un baló de platja. Per això és fàcil jugar amb ella, encara que siga gegant i més gran que els jugadors. Per començar a jugar, sols hem d'unflar la càmera interna i fer-li un nuc amb una corda per a què no s'escape l'aire.  

Al igual que al Colpbol, per colpejar la pilota normalment s'utilitzen els braços. Als principiants se'ls recomana que comencen colpejant amb els dos braços junts amb les mans agafades, però el colp característic i més efectiu es realitza amb el avantbraç, però també és el més complicat.

A l'hora d'atacar, tots el membres de l'equip han d'estar tocant la pilota, tres d'ells es col·locaran formant un trípode amb la pilota dalt dels seus caps i el jugador que colpeja es prepararà per fer el colp, açò es diu comunament "trípode d'atac".

Un altra cosa interessant d'aquest esport, són les estratègies que utilitzen els jugadors per enganyar als equips contraris. Per exemple, com tots els jugadors han d'estar tocant la pilota durant l'atac, molts equips juguen a despistar als altres. Un clàssic al Kin ball es fa, quan 2 jugadors agafen la pilota mentre els altres dos es preparen per realitzar el colp, en l'últim moment un d'ells s'acatxa i l'altre fa el colp. Amb aquestes estratègies els altres equips ho tenen més difícil a l’hora de defendre els atacs. 


Per finalitzar amb aquesta entrada, hem de dir que és un esport molt divertit i molt interessant per jugar amb els alumnes a les classes d'Educació Física, per això recomanem la seua pràctica. 




dissabte, 2 de desembre del 2017

Els valors del Colpbol: Segona part

Aquesta entrada, és la segona part de l’entrada anterior on parlàvem sobre els valors del Colpbol. En aquest cas parlarem sobre els estereotips, la condició física i la senzillesa i dinamisme del Colpbol.

El Colpbol és un esport que supera la barrera dels estereotips, ja que no hi ha un model a seguir, cosa que dona la possibilitat de crear patrons motrius originals com a resposta a les diferents situacions durant els partits. A diferència del que ocorre amb els esports tradicionals, on sempre hi ha un model ha seguir o hi ha algun jugador que tot xiquet vol imitar, però això al Colpbol no pot passar, ja que no existeix un model a copiar o a seguir.

A més d’això, a l’hora de treballar la iniciació esportiva durant les classes d’Educació Física, la pràctica dels esports tradicionals moltes vegades influeix negativament en els alumnes, perquè molts xiquets i no tant xiquets, veuen als terrenys de joc comportaments que no són models a seguir (faltes de respecte, baralles, trampes, insults, etc.), cosa que hem d’evitar a les nostres classes per a què els alumnes aprenguen a respectar als altres i a les seues diferències.

Quant a la condició física necessària per jugar al Colpbol, podem dir, que és un esport on tots els jugadors comencen de zero, perquè abans no s’ha consolidat ningun aprenentatge previ. Al contrari del que passa als esports tradicionals, on molts xiquets ja coneixen els esports i els han practicat prèviament. Aleshores, uns tindran un bagatge molt superior i altres hauran de començar de zero, cosa que farà que hagen diferències entre ells.

Com hem dit adés, el Colpbol és un esport senzill perquè l’habilitat bàsica principal del joc es simplement colpejar el baló amb les mans i qualsevol persona està capacitada per a fer-ho amb èxit, ja que amb l’ajuda del mestre o la mestra els alumnes poden aprendre a millor aquesta habilitat i cada vegada realitzar-la millor. Cosa que poc a poc farà augmentar la confiança del xiquet en ell mateix i també la seua autoestima. Açò és molt positiu, perquè farà que els xiquets tinguen una actitud positiva cap al joc, participen més, es senten útils i s’integren més en el grup de classe.

A més a més, tindre un reglament bastant fàcil d’entendre per qualsevol persona, fa que el Colpbol siga molt motivant i dinàmic de jugar, ja que s’eviten els conflictes i les discrepàncies a l’hora d’entendre les regles.


Per tot el que hem assenyalat anteriorment, podem dir que el Colpbol és un esport senzill, lliure d'estereotips i que pot utilitzar-se per motivar i augmentar l'autoestima de molts xiquets i xiquetes, ja que moltes vegades no practiquen esports per sentir-se inferiors a altres que estan millor dotats o són més hàbils per practicar un esport. 


dijous, 23 de novembre del 2017

Els valors del Colpbol: Primera part

Com hem dit al llarg de les entrades anteriors, el Colpbol és un esport que promou una gran quantitat de valors. En aquest cas, parlarem sobre el valor solicialitzador i col·lectiu del Colpbol i sobre la igualtat de gènere i la coeducació.

Per una banda, el que fa del Colpbol un esport vertaderament col·lectiu i distint als tradicionals, és l’existència d’una gran cooperació entre els companys, ja que és un joc on es juga al primer toc de manera obligada i cap alumne pot fer joc de manera individual, perquè està prohibit colpejar el baló dues vegades de manera consecutiva.

Juanjo Bendicho va afegir al reglament de Colpbol, la regla de no poder agafar ni retenir mai el baló amb les mans i també l’obligació de jugar al primer toc, per accentuar l’esperit col·lectiu i fomentar la socialització i així evitar l’existència de desigualtats.
                                                                                 
Al mateix temps, el Colpbol promou la participació i la cooperació de tots, sense tenir en compte les característiques físiques i motrius dels participants. A més a més, eludeix l’individualisme del esports col·lectius tradicionals perquè un jugador no pot crear joc ell soles, sinó que necessita als companys al ser impossible parar el joc o immobilitzar el baló. Per això tots els membres de l’equip són igual d’importants i els jugadors que són individualistes es sacrifiquen per ajudar a tots els membres de l'equip.

Per altra banda, un del pilars fonamentals del Colpbol, és la igualtat de gènere i la coeducació, ja que a l’hora de jugar no es fan diferències entre xics o xiques. Aquesta regla no provoca cap rebuig per als xiquets quan arriba el moment de fer els equips a les classes d’Educació Física, perquè ja saben que els grups han de ser obligatòriament mixtes i ho veuen com una cosa natural.

A banda d’això, també trenca la divisió que es fa a molts esports tradicionals, on xics i xiques no poden jugar junts i els equips han de ser femenins o masculins, com ocorre al futbol, al basquet... A més d’això, no existeixen criteris sexistes on es fan diferències entre esports de xics i de xiques, cosa que moltes vegades crea problemes d'assetjament escolar i burles per part d’alguns xiquets, quan un xiquet o una xiqueta vol jugar a un “esport d’homes o de dones” i no pot fer-ho perquè està mal vist per l’entorn del xiquet/a i per la societat en general.


Pel que fa a la integració, el Colpbol tampoc discrimina a les persones i les distingeix entre els més hàbils i els que són menys capaços. En aquest esport tots els membres de l’equip són necessaris, per això considerem que el Colpbol és un esport igualitari i  coeducatiu, que promou la integració de totes les persones siguen xics, xiques, hàbils o menys hàbils, per a què puguen tindre les mateixes possibilitats a l’hora de practicar un esport.




Què necessitem per jugar al Colpbol?

Fins ara hem vist què és el Colpbol, la seua història i algunes regles bàsiques per jugar, però no hem parlat sobre tots els materials que necessitem per poder jugar partits de Colpbol.

Primerament, hem de tindre 7 jugadors per equip dins del terreny de joc (6 més el porter/a), en total un equip pot tindre fins a 12 jugadors i obligatòriament els equips han de ser mixtes.



Segonament, també utilitzarem un baló de plàstic amb una circumferència de 65 a 72 centímetres i un pes de 150 a 180 grams.



A banda d’això, el terreny de joc del Colpbol és una pista poliesportiva de 20 x 40 metres amb porteries de 2 metres d’alt i 3 metres d’ample. Per jugar al Colpbol utilitzarem les línies de banda, les línies de fons i la línia d'àrea de 9 metres que té com a nom “línia de puntets”.



A més a més, hem de parlar de la duració dels partits, per a les nostres classes, com jugarem amb xiquets de 8 a 12 anys, els partits tindran 2 temps de 12 minuts amb un descans de 5 minuts. Per a equips formats amb jugadors de 13 a 18 anys, seran 2 temps de 20 minuts amb un descans de 5 minuts i els majors de 18 anys jugaran dos temps de 25 minuts amb 10 minuts de descans.




dimarts, 14 de novembre del 2017

Reglament del Colpbol

En aquesta nova entrada seguirem parlant sobre el Colpbol, en particular el que farem és repassar el reglament bàsic que hem de seguir per jugar al Colpbol.

En primer lloc, hem de tindre clar que l’habilitat bàsica que treballem al Colpbol és el colp. El baló sols el podem passar o jugar a base de colps amb la mà o amb qualsevol part superior del cos, ja que està prohibit tocar el baló amb els peus o les cames (sols pot fer-ho el porter/a).

Al Colpbol està prohibit fer les següents accions:
-                    Tocar el baló amb les cames, els peus o qualsevol part inferior del cos.
-                    Un jugador no pot colpejar el baló dues vegades seguides (doble toc).
-                    Llançar el baló amb una o amb les dos mans sense fer un colp.
-                    Agafar i espentar als jugadors de l'equip contrari.
-                    Colpejar el baló amb el puny tancat.
-                    No respectar les distàncies a l'hora de realitzar les tretes de banda.
-                    Agafar el baló i retenir-lo a les mans.

En segon lloc, hem de tindre en compte, que totes les faltes que es produïsquen al terreny de joc, es resoldran amb una treta de banda des del lloc més proper on s’ha produït aquesta. A més a més, el porter/a és l’únic jugador que pot tocar el baló amb la part inferior del cos, i sols quan es troba dins la seua àrea i en una situació defensiva, és a dir, quan l’últim jugador en tocar el baló és un jugador de l’equip contrari. 

A banda d’això, la intencionalitat o no del toc del baló amb les cames o els peus l’haurà de decidir l’àrbitre, ell és qui determinarà si és falta o no. Si l’àrbitre creu que el toc és intencionat, es faria una treta de banda i si no fora intencionat l’àrbitre diria “rebot i continuem amb el joc”.


També hem de saber que totes les tretes es realitzaran amb un colp del baló amb la mà i la resta de jugador haurà de situar-se a 3 metres de distància de la persona que vaja a fer la treta. També hem de conèixer, que al Colpbol no hi ha penals i que la falta dins l’àrea s’executarà igual que qualsevol altra falta.




Història del Colpbol

Com hem assenyalat a l’entrada anterior, el Colpbol va nàixer l’any 1997 a València de la mà de Juanjo Bendicho, qui durant els últims 20 anys ha practicat i ha promogut el seu esport en tots el centres escolars on ha treballat i l’ha fet arribar fins a tot el món.

Durant tot aquest temps, ha avançat en la consecució dels objectius que es va proposar quan va començar a introduir el Colpbol als centres escolars on exercia la seua professió. Com ja hem dit anteriorment, Bendicho buscava un esport col·lectiu que fora el més educatiu possible i que promoguera valors com la coeducació, integració, cooperació, que augmentara l’autoestima, que fomentara la igualtat de gènere, etc., és a dir, un ESPORT PER A TOTS I TOTES.

El Colpbol, des d'aquell moment, començà a rebre molt d’interés per part d’altres professors d’Educació Física, gràcies a la difusió que Juanjo Bendicho feia d’ell dins del món esportiu i educatiu. D’aquesta manera el Colpbol s'ha estés a més centres, localitats i diferents nivells educatius, és a dir, cada vegada es practica a més col·legis i és un contingut imprescindible dins dels currículums escolars.

Un altre esdeveniment que va fer que el Colpbol s’estenguera més, va ser el naixement de les Trobades de Colpbol. En un primer moment, aquestes trobades eren competicions locals realitzades en poblacions com Rafelbunyol i després van sorgir de manera espontània a altres llocs per la necessitat que tenien els jugadors de Colpbol de competir entre ells.

Durant tot aquest temps, el Colpbol es va registrar legalment i també es va fer realitat el seu Reglament Oficial on apareixen elements com: els materials, les regles, el terreny de joc, els equips, etc. És a dir, tot el necessari per jugar partits de Colpbol. A més a més, la Conselleria d'Educació va permetre la inclusió d'aquest esport com a contingut d'ensenyament. Ací podeu veure la notícia:  
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/12/15/colpbol-sera-obligatorio-educacion-fisica/1060463.html 

Així doncs, gràcies als encontres locals i comarcals, les competicions es van incrementar des de finals dels 90 d’una manera continuada, fins a arribar als últims anys on podem trobar moltes poblacions representades i més de 2000 participants en la Trobada celebrada l’any 2007, xifra que a continuat augmentant durant els deu anys següents, amb la participació de molts més jugadors. Aquest creixement, es donà al mateix temps que el Colpbol es va incloure com a nou contingut dins de l’àrea d’Educació Física.




Què és el Colpbol?

El Colpbol és un esport alternatiu creat pel professor d’Educació Física Juanjo Bendicho l’any 1997. Durant els últims 20 anys ha sigut un esport que ha anat creixent i jugant-se al llarg de tota la Comunitat Valenciana, a la resta d’Espanya i també fora d’ella. Actualment, es considera un esport que fomenta molts valors com la integració, la coeducació i que té un gran potencial educatiu.

Podem definir el Colpbol com un esport col·lectiu d’invasió, que es juga amb dos equips mixtes (xics i xiques) formats per 7 jugadors (6 jugadors de camp més el porter/a). El Colpbol es juga en un terreny de joc senzill com pot ser qualsevol pista poliesportiva i la seua finalitat és introduir a base de colps amb les mans o amb altres parts superiors del cos un baló en la porteria de l’equip contrari.

Juanjo Bendicho va crear el Colpbol després d’un llarg procés d'investigació i reflexió sobre la pràctica dels esports col·lectius tradicionals, durant les seues classes d’Educació Física. El seu objectiu era buscar un esport d’equip que fora més educatiu que els esports tradicionals, ja que moltes vegades aquests esports, tendeixen a l'individualisme i a la competició. Intentava trobar un esport col·lectiu que promoguera valors com la igualtat de gènere, la coeducació, la inclusió i que afavorira la major participació de totes les persones, sense donar importància al seu nivell físic i motriu. Després de molt pensar, va arribar fins al Colpbol, que sense desvirtuar als esports tradicionals, Juanjo Bendicho el considera un esport per a tots i totes.


És per això, que s’ha convertit en un referent esportiu a tota la Comunitat Valenciana, que també es practica a molts llocs d’Espanya i de tot el món. A més a més, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport a introduït el treball del Colpbol com a nou contingut dins de l’àrea d’Educació Física tant a l’etapa de Primària com a l’etapa de Secundària. 



dilluns, 13 de novembre del 2017

Diferència entre esports alternatius i tradicionals

A les nostres classes d’Educació Física, hem d’utilitzar tant els esports tradicionals com els alternatius, per tot el que ens poden oferir i per les seues possibilitats motrius. No obstant això, la majoria dels esports alternatius tenen unes característiques molt especials perquè han nascut dins de la pròpia escola. Aquestes característiques són, per exemple que s’adapten a qualsevol situació educativa, poden practicar-se sense tindre molts materials o instal·lacions, aporten nous patrons motrius, respecten les diferències dels alumnes, són cooperatius, inclusius, igualitaris i per a totes les persones. 

Quant als esports tradicionals, són els esports que s’han consolidat al llarg del temps a través de la seua pràctica i són esports amb molta demanda i seguits per molta gent, és a dir, són “esports de masses”. A més a més, normalment fomenten la competició, tenen una estructura més complexa que els alternatius, les regles no es poden canviar i cal que tinguem uns materials i un terrenys de joc que no podem variar si volem practicar-los.

Però, no tot són diferències, també podem trobar similituds entre els dos tipus d’esport, ja que els gestos tècnics dels esports alternatius provenen dels tradicionals i l’organització dels equips quan es juguen partits de cooperació - oposició també és similar.


Aleshores, quins esports són millors, els tradicional o els alternatius? Com hem dit adés, a les classes d’Educació Física hem de treballar els dos, perquè practicar esport és saludable sempre que es faça de forma adequada i l’enfoquem de manera educativa, per a què els alumnes milloren els seus patrons motrius i nosaltres obtinguem els objectius proposats...




diumenge, 12 de novembre del 2017

¿Què són els Esports Alternatius?

Durant els últims anys l’esport ha viscut un gran desenvolupament en totes les seues variants. L’esport començà, amb una idea de competició entre diferents equips o persones i com a espectacle, del que gaudeixen milions de seguidors arreu de tot el món. Després ha anat diversificant-se i canviant, des de la idea d'esport que soles poden practicar els millors físicament fins a arribar a altres definicions d’esport, com són l’educatiu, d’oci, per a tots, per a la salut...

Els esports alternatius tenen aquest nom per a ser diferenciats dels esports tradicionals, la majoria d'ells han sorgit a l'àmbit educatiu i com a pràctica alternativa als tradicionals. Els esports alternatius, són "alternatius" perquè es poden practicar en qualsevol centre educatiu encara que les seues instal·lacions siguen escasses i inadequades, ja que una de les seues característiques és que no es necessiten unes instal·lacions esportives clàssiques per a la seua pràctica, sinó que podem utilitzar altres espais com camps de terra, parcs o jardins. A més a més, són senzills i fàcils d'aprendre i s'utilitzen habilitats motrius senzilles que amb la pràctica es van perfeccionant mentre els alumnes es diverteixen.


A banda d'això, es poden practicar sense fer cap distinció entre xiquets i xiquetes i l'edat tampoc és important. En els esports o jocs alternatius, la coeducació i la inclusió són alguns dels valors a destacar. A més a més, també es poden practicar sense tindre en compte el nivell de habilitats dels participants i es valora més la cooperació que la competició entre els jugadors.