A les nostres classes
d’Educació Física, hem d’utilitzar tant els esports tradicionals com els
alternatius, per tot el que ens poden oferir i per les seues possibilitats motrius.
No obstant això, la majoria dels esports alternatius tenen unes
característiques molt especials perquè han nascut dins de la pròpia escola.
Aquestes característiques són, per exemple que s’adapten a qualsevol situació
educativa, poden practicar-se sense tindre molts materials o instal·lacions,
aporten nous patrons motrius, respecten les diferències dels alumnes, són
cooperatius, inclusius, igualitaris i per a totes les persones.
Quant als esports
tradicionals, són els esports que s’han consolidat al llarg del temps a través
de la seua pràctica i són esports amb molta demanda i seguits per molta gent,
és a dir, són “esports de masses”. A més a més, normalment fomenten la
competició, tenen una estructura més complexa que els alternatius, les regles
no es poden canviar i cal que tinguem uns materials i un terrenys de joc que no
podem variar si volem practicar-los.
Però, no tot són diferències,
també podem trobar similituds entre els dos tipus d’esport, ja que els gestos
tècnics dels esports alternatius provenen dels tradicionals i l’organització
dels equips quan es juguen partits de cooperació - oposició també és similar.
Aleshores, quins esports són
millors, els tradicional o els alternatius? Com hem dit adés, a les classes
d’Educació Física hem de treballar els dos, perquè practicar esport és
saludable sempre que es faça de forma adequada i l’enfoquem de manera
educativa, per a què els alumnes milloren els seus patrons motrius i nosaltres
obtinguem els objectius proposats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.